Allà on els Pirineus s’endinsen cap al mar i on el mar abraça la muntanya es troba el monestir de Sant Pere de Rodes, ubicació privilegida per a un dels monuments de referència de Catalunya i lloc d’inici del camí de Sant Jaume català. El que va ser un dels punts més importants de pelegrinatge durant l’edat mitjana és avui un dels grans atractius turístics del parc natural del cap de Creus.El visitant pot optar per arribar-hi en cotxe o a peu, a través d’algun dels camins que recorren la vall de Santa Creu. Una bona opció és agafar la carretera costeruda i serpentejant que surt des del nucli de la Selva de Mar. El conjunt arquitectònic és impressionant. Gràcies als treballs de restauració, enrere ha quedat ja aquella valoració de “tot està molt malament” que va deixar escrita Josep Pla. En destaca l’església: planta de creu llatina amb tres naus, transsepte i absis, és un clar exemple del romànic català. Un cop traspassada la portalada principal, la visita, que pot ser guiada o al teu aire seguint els panells informatius, recorre tots els racons del temple, situats a diferents nivells per adaptar-se a les irregularitats del terreny. De la galilea als claustres, i de les dependències a la nau central, on hi domina un sistema de pilars i dobles columnes que segles enrere, quan el monestir estava habitat i rebia pelegrins d’arreu, permetia disposar de més espai per als fidels. Vestigis que des de fa més de mil anys presideixen l’agresta muntanya de Verdera desafiant el bufar de la tramuntana. D’origen desconegut, diu la llegenda que tres monjos van escollir l’indret on hi ha el temple per amagar i protegir diverses relíquies procedents de Roma.
Un cop conegut el monument, si és un dia clar no es pot desaprofitar l’exterior. La situació elevada del monestir ofereix l’escenari perfecte per gaudir d’unes magnífiques vistes de l’entorn, des de Llançà fins a les casetes blanques del Port de la Selva. I en els dominis més propers al monestir, les zones d’arbustos i pocs arbres recorden encara les terrasses que havien predominat en aquells verals per acollir les plantacions de vinyes dels veïns de la vall de Santa Creu.
Publicat al Diari d'Andorra el 24 d'agost del 2011
0 comentaris:
Publica un comentari