La serra de Busa amaga entre els seus cingles escarpats i solitaris l’antiga presó del Capolatell. Es tracta d’un dels penya-segats que formen part de la serra, però que només connecta amb la resta gràcies a una passarel·la metàl·lica que avui assegura que tots els visitants puguin tornar després d’explorar la zona. Aquesta singular orografia va fer que aquest tros de muntanya del municipi de Navès s’utilitzés com a presó durant la Guerra del Francès. No calien ni cadenes, ni reixes. L’aïllament dels presos era total. Un cop portats fins al Capolatell, es retirava el tauló d’accés i començava la condemna. La sortida era inexistent, només avencs i parets altes i verticals on més d’un s’havia llançat sabedor del futur negre que els esperava al crit de: “mourir à Busa, renâitre a Paris!”
El cim del Capolatell (1.361 metres d’altura), planer i amb una lleu inclinació cap el sud-est, l’abriga majoritàriament un esclarissat bosc d’alzina. Arribar-hi no és complicat. El cotxe s’ha de deixar al pla de Busa, on un grup de masies, ara ja només una habitada, recorden el petit nucli on es va proclamar per primera vegada a Espanya la Constitució de Cadis. Des d’aquí, una pista forestal que es va fent estreta a mesura que t’endinses al serrat, et permet arribar caminant, en poc més de dos quilòmetres, a la presó. La pedra comparteix paisatge amb espais amb més vegetació. A mig camí parada obligada al mirador des d’on es pot contemplar el país de Lord. El santuari de la Mare de Déu del mateix nom, a mà esquerra, el pantà de la Llosa del Cavall, el poble de Sant Llorenç de Morunys o la imponent serra del Cadí, cap a la dreta, presidida per una vista no tan habitual del meravellós i sempre màgic Pedraforca.
I finalment s’arriba a la palanca d’accés. Dubtes, però l’esperit aventurer et fa travesser i comences a experimentar la sensació d’aïllament dels soldats presoners. Petits corriols esmolats pels visitants fan de guies pel cim del Capolatell. Una presó que ara només acull curiosos que després de fer el tafaner, desfant el camí de tornada havent pogut conèixer un passat que sovint és del tot desconegut.
Publicat al Diari d'Andorra el 9/8/2011
0 comentaris:
Publica un comentari