Poder, conflictes, amor i religió. Aquests són els ingredients que es barregen en la història que amaga el monestir de Sant Joan de les Abadesses. Construït l’any 887 per ordre de Guifré el Pelós, va ser destinat a una comunitat de monges benedictines. Els conflictes de poder amb senyors de terres veïnes van acabar amb una denúncia per conducta immoral de les religioses que va buidar el monestir. El final del poder femení.
Avui d’aquell passat en queda poc. El temple que es pot visitar data del segle XII. Planta de creu llatina, amb una sola nau, coberta amb volta de canó i que acaba en una monumental capçalera. I a l’interior, silenci i tranquil·litat. La pau del temple només es trenca quan alguns turistes s’hi passegen per conèixer-ne els secrets i a l’hora dels actes litúrgics. Entrar al monestir, buit, et permet moments de reflexió i també conèixer peces destacades com el grup escultòric del segle XIII conegut com a Santíssim Misteri, obra de transició entre el romànic i el gòtic que representa el davallament de la creu. Sense abandonar el temple, però tornant a l’exterior, es pot passejar pel claustre. La pedra de l’estructura contrasta amb el verd de l’herba del jardí central. Un decorat natural molt apreciat per immortalitzar casaments i comunions.Però el monestir de Sant Joan de les Abadesses, ara sobri i sense moviment, és també un dels escenaris del mite del comte Arnau. Diu la creença que gràcies a una mina que comunica la muntanya de Sant Amand amb el temple, Arnau feia excursions nocturnes per veure’s, bé amb una de les abadesses, bé amb una donzella que s’havia fet monja al monestir. Si es fa cas de la llegenda, doncs, aquest hauria estat el motiu de l’expulsió de les monges. El record no és tant llunyà. El palau de l’abadia, situat al costat mateix del monestir, acull el centre d’interpretació del comte Arnau. Allí, veus, imatges i fragments de la cançó de Maragall barregen realitat i ficció per transportar els visitants a una història que, segons diuen, encara manté l’ànima del comte vagant per aquests paratges
Publicat al Diari d'Andorra el 5/7/2011.
0 comentaris:
Publica un comentari