Com l'últim mico, sí, sí. Així és com m'he sentit jo i, segurament, molts altres "altberguedans" en llegir la notícia que la Generalitat ha descartat el projecte de convertir en autovia el tram de la C-16 que va entre Berga i el túnel del Cadí. És cert que amb la situació econòmica actual una obra pressupostada en 700 milions d'euros no se li veia gaire futur i ja el Govern tripartit havia expressat les dificultats per tirar-la endavant. Digueu-me "ilusa" si voleu, però confiava que finalment es girés la truita i algú apostés per una infrastructura indispensable per al desenvolupament de la comarca.
Més enllà de les retencions que es formen els caps de setmana i que dificulten la mobilitat l'autovia ha de servir per donar perspectives de futur a una comarca que ha quedat encallada després que la construcció, el tèxtil i la mineria hagin fracassat. Un territori sense bones vies de comunicació no té futur. Aquí no tenim tren i pel que sembla fer-lo arribar al Berguedà és tant impossible com fer l'autovia. Així, quina alternativa tenim?
A cada decisió que pren la Generalitat pel que fa infrastructures no deixo de tenir la sensació que els de comarques no importem. Ningú s'adona que l'equilibri territorial a Catalunya no existeix? No dic que s'hagi de deixar d'invertir a Barcelona, és la capital i un pol important de l'economia, però per quan una aposta per la resta del país? Per què jo que visc al Berguedà no em puc moure per unes carreteres dignes i que eviten molts accidents? He d'acabar acceptant que governi qui governi serem l'últim mico?
Un país que aspira a ser sobirà s'ha de començar a plantejar totes aquestes qüestions per no caure en els mateixos errors de sempre.
0 comentaris:
Publica un comentari