A reveure

Al juliol farà un any que te'n vas anar, però encara hi ha molts dies que quan em llevo em dic que no pot ser. He sigut incapaç d'esborrar el teu número de l'agenda del telèfon mòbil, tinc la sensació que si ho faig et deixo escapar. I el cert és que no hi ha dia que no tingui un record per tu, qualsevol cosa que faig o qualsevol lloc on vaig em transporta a tu. Què em diries de la decisió que viag pendre per anar-me'n a treballar a Andorra? Segur que no passaria dia que no seguicis els meus articles a través d'internet i em transmetessin els teus ànims. "Aprofita l'ocasió i aprèn". Estic convençuda que aquestes haurien estat les paraules.

I avui ha sigut un dia estrany. Sabia que la família s'acomiadaria definitvament de tu. Juntament amb el teu germà descansaràs als peus del Pedraforca, en aquell paisatge del què estaves enamorada. Durant tot el dia t'he tingut al cap. Ha estat difícil saber que s'acomiadaven de tu i jo no hi era per dir-te adéu. Potser per això he decidit canviar "l'adéu" per un "a reveure" des de la distància. De moment el teu número continuarà present al meu mòbil, encara no estic preparada per esborrar-lo i de tant en tant necessito poder veure el teu nom, com si res no hagués canviat.