Privilegis

Des de fa tres dies els usuaris de rodalies de Renfe han de conviure amb un servei horrorós per culpa de la vaga dels maquinistes. Es queixen de les seves condicions laborals. Certament no sóc coneixedora en profunditat de la seva situació actual, però de ben segur que molta gent fa més hores i rep salaris més baixos que ells.

I amb això no vull dir que no tinguin dret a queixar-se, però precisament aquest matí comentàvem el tema amb un company de la redacció: últimament sembla que els col·lectius que històricament han gaudit de situacions més privilegiades es dediquen a fer vagues perquè en un moment en què toca ajustar-se el cinturó i racionalitzar moltes situacions, els han retallat alguns dels privilegis que tenien. És el mateix cas que els controladors aeris.

Que treballen sota pressió? I quanta gent més a part d'ells i no per això es queixen o no es presenten a la feina? Que fan massa hores? I els que treballen en empreses privades i no saben mai a l'hora que plegaran? I els sous tampoc els estan bé? Quanta gent pot gaudir de sous astronòmics com els seus?

Què més voldria molta gent que tenir les condicions que ells tenen! El problema és molt clar: fa anys que són uns privilegiats i quan ha arribat el moment de començar a tocar de peus a terra han decidit que no els dóna la gana. Doncs senyors, el món no funciona així i els primers que haurien d'evitar aquestes situacions són els governs. Prou de sucumbir als xantatges i mirar més pel bé de tots!