Pocs minuts després que la neu comencés a agafar, si trucaves al servei de trànsit t'informaven correctament que per poder circular necessitaves d'equipaments especials: rodes de contacte i cadenes.
Això és el que vaig fer jo. Havia d'anar a Grau Roig i quan vaig veure que la neu s'agafava em va agafar el pànic que tot es quedaria col·lapsat i que no podria sortir. Però no. Amb una mica de por vaig agafar el cotxe i vaig enfilar cap a l'estació d'esquí. Vaig trobar neu tot el camí, però vaig arribar al meu destí sense problemes. I no porto un 4x4, sinó un turisme equipat amb rodes de contacte. No vaig ni haver de posar les cadenes.
És fantàstic veure com amb 2 dits de neu a la carretera el país continua funcionant com si res. Evidentment les màquines llevaneus treballaven i els agents de circulació eren presents al punts conflictius. Al llarg del camí vaig trobar cotxes accidentats, alguns que patinaven i d'altres conductors que intentaven col·locar cadenes.
La sorpresa? Tots els que tenien problemes eren vehicles amb matrícula espanyola. Sembla mentida. Els andorrans circulaven sense problemes i els de l'altra cantó de la frontera, molts procedents de Barcelona, no portaven ni cadenes!! I molt menys rodes de contacte. Veient això entens perquè quan passa a casa nostra les carreteres es col·lapsen.
Evidentment, l'endemà, les portades dels diaris no parlaven de la nevada. Sinó del nombre d'esquiadors que havia rebut Grandvalira el primer dia d'obertura.
Tant a prop i tant diferents....
0 comentaris:
Publica un comentari